Fria, otra noche fria
para ella fui como una lluvia en primavera
me olvidó sin mas
aun la siento mia como el aire
como la brisa suave de su boca al rozarme, mia

Qué pena
que no tengas alma
que por dentro ni te duela
que sólo creas que me invento un daño pa’tenerte
si me falta el aire
si tu amor fue mi veneno para condenarme

Déjame olvidarte, asi
con este miedo con tu silencio atado a este alma
déjame olvidarte lentamente sin que muera la agonia
tu déjame que el tiempo sea quien me cure las heridas
de las noches frias sin tenerte
de sentirte como el aire, mia
déjame olvidar

Mia, sólamente mia
aunque en ti me pierdo
como se pierde el sol en la distancia cada dia
soltaré cada recuerdo aun siendo mia como el viento
como su risa y el aroma de su cuerpo, mia

Y qué pena
que me dejes solo
y que por dentro ni te duela
que todo sea un juego haciendo daño hasta olvidarte
y a mi me falta el aire, si tu amor fue mi veneno para condenarme

Déjame olvidarte, asi
con este miedo con tu silencio atado a este alma
déjame olvidarte lentamente sin que muera la agonia
tu déjame que el tiempo sea quien me cure las heridas
de las noches frias sin tenerte
de sentirte como el aire, mia

Déjame olvidarte, asi
con este miedo y el silencio atado al alma
déjame olvidarte lentamente sin que muera la agonia
tu déjame que el tiempo sea quien me cure las heridas
de las noches frias sin tenerte
de sentirte como el aire, mia

Tu déjame que el tiempo sea quien me cure las heridas
de las noches frias sin tenerte
de sentirte como el aire, mia

Freda,
una altra nit tan freda,
jo per ella vaig ser pluja d’una primavera,
no em va voler més,
i jo la sento meva així com l’aire,
com oblidar-me de la seva pell si jo la sento meva.

Però penso.

Que ets un cos sense ànima,
i que no et fa mal res per dintre,
que només creguis que faig del dolor un joc,
per tenir-te.
I ara em falta l’aire,
de l’amor,
vas fer mentida tu vas condemnar-me.

Deixa’m oblidar-te així,
sense paraules,
amb el silenci m’ha tornat la calma,
deixa’m oblidar-te sense presses,
amb l’angoixa dels meus dies,
jo deixaré,
que sigui el temps qui em tanqui totes les ferides,
si no hi ets la nit és sempre freda,
si com l’aire et sento encara meva.

Deixa’m oblidar.

Meva meva només meva que per tu jo em perdo,
igual que ho fa el sol a la distància cada dia,
trencaré cada record,
però encara és meva així com l’aire,
com oblidar l’aroma del seu cos si encara és meva.

I jo ho sento.

Si ets un cos sense ànima,
i ja no et fa mal res per dintre,
no creguis que he inventat un joc tan sols per oblidar-te,
i t’has endut tot l’aire,
de l’amor vas fer mentida tu vas condemnar-me.

Deixa’m oblidar-te així,
sense paraules,
amb el silenci m’ha tornat la calma,
deixa’m oblidar-te sense presses,
amb l’angoixa dels meus dies,
jo deixaré,
que sigui el temps qui em tanqui totes les ferides,
si no hi ets la nit és sempre freda,
si com l’aire et sento encara meva.

Deixa’m oblidar-te,
així,
amb el silenci no ha tornat mai més la calma,
deixa’m oblidar-te sense presses,
amb l’angoixa dels meus dies,
jo deixaré,
que sigui el temps qui em tanqui totes les ferides,
si no hi ets la nit és sempre freda,
si com l’aire et sento encara meva.

Jo deixaré,
que sigui el temps qui em tanqui totes les ferides,
si no hi ets la nit és sempre freda,
si com l’aire et sento encara meva.